Cites documentals i fonts: c. de Turull
"En Ramon Estany (à) Bou, bastí el vapor d'En Turull, al carrer de la Creueta, que l'acredità en l'art de paleta i es lluí en la xemeneia, que era molt ben feta." (p. 35) "Els Pissit, Rovira, Gorina, Turull, Brujas, Llonch, Corominas i altres fabricants de panyos, eren els caps de la Milícia Nacional que instituí Espartero essent regent del regne, per ésser menor d'edat la reina Isabel II." (p. 65) "Un esdeveniment notabilíssim vingué a somoure la vida planera de la nostra vila. La visita de la reina Isabel II amb sos fills, els prínceps. [...] La casa del 'rico catalán', com era conegut a Madrid Don Pere Turull, havia de fer els honors a la família reial. El comprador de llanes de Castella, dels ramats que formaven part del reial patrimoni, bé s'ho mereixia. Ademés, bé prou tania guanyades per endavant les despeses. D. Pere Turull, abarrotat de llana comprada a bon preu a mils quintars i venuda a lliures, havia protegit un estol d'homes intel·ligents i solvents, fent-los fabricar panyos, i fiant-los la llana sobrera del seu consum." (p. 114)
"En el districte quart, a la banda deçà la via, s'havien fet els carrers de Turull i Casanovas...." (p. 371) "... cal dir que els que donaren la bona orientació per a l'obra delicada de batejar els carrers, van ésser els homes que en 1874 formaven la Comissió de Foment del Centre Industrial, que van demanar, en 25 d'abril, que es perpetuessin en noms urbans els dels grans sabadellencs que havien acabdillat el moviment de la indústria que havia fet créixer la vila. I proposaren tres noms d'aquests: els de Turull, Casanovas i Duran." (p. 373)
"Pere Turull i Sallent Sabadell, 1796 - 1869 Industrial i polític. Personalitat molt representativa de la burgesia catalana del segle XIX. Alcalde de Sabadell i dues vegades diputat a Corts. Durant la Primera Guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell. Va ser un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, de la qual fou tresorer. Participà també en la fundació de la Casa de la Beneficència, el Cercle Sabadellès i l'Institut Industrial de Sabadell. Contribuí de forma notable a la transformació industrial de la ciutat i a convertir-la en la capdavantera de la indústria tèxtil llanera a l'Estat espanyol. Construí l'any 1850 el vapor de la Creueta, una de les fàbriques de més importància de l'època."
Altres fonts bibliogràfiques
Ricard Simó i Bach100 sabadellencs en els nostres carrers
Editorial Ausa
1984